Era a priori una vesprada atípica, entre el carácter festiu que envoltava al poble de Sueca, entre falles i carnavals, i després de la darrera derrota a Xàtiva , ens visitaba el Benimodo, un equip aseat en la part de dalt, i algunes fisures en els darrers talulers, amb baixes
notables en els seus desplaçaments.
Doncs podiem “pensar” que el partit , si tot anara per el camins normals de la lógica, deuria de decantar-se per al nostre equip , peró després de haver perdut amb el últim de la clasificaciò ,no era gens estrany pensar en lo pitjor, i per aixó, crec que el nivell de concentració dels
nostres jugadors va ser la óptima per a mantindrens encara, en la primera posició de la clasificació del grup sur de la primera autonómica valenciana d’escacs.
Joan “el Arquero”, va llançar la seua primera fletxa al cor del seu opositor, de manera prou rápida , ja que el seu contrincant va entrar en el seu joc ,a on va caure ràpidament en la gàvia del nostre veterà jugador.
Continuant amb Toniet, el “llarguet” es va des-fer de la unica jugadora en la sala, amb un atac directe,en una posición molt superior, de eixes que es juguen assoles, a on el rei contrari, molt desprotegit, rebia la visita de la Dama,i despres les torres en les columnes obertes , atacaren directament al rei, i es va vore obligada abandonar irremediablement, davant el mate inminent.
Quan pasaven 30 minuts, Amadeo tenia al seu contrincant contra les cordes, amb una posició molt dinámica, amb torres doblaes, i la seua dama amenaçant quasi mate.
Sense soltar en cap moment la pressió. Amadeo es va des-fer del seu rival , al pur estil de la Boa constrictor, fins que el rival deposità el seu Rei agenollat, ante la imparable victoria del bando negre. Ja anavem 3-0 i la victoria del Sueca anava poc a poc convertint-se en realitat, peró encara ens restaven punt i mig per continuar somiant amb la victoria , per a mantindrens primers una setmana més.
Vista parcial de la sala als taulers del 6 al 8
El próxim en acabar va ser el Altre Juan, el “de la Rue”, que aplegava fins a un sempre complicat final de torres i peons , després de simplificar la posició , perque hi havia que calcular moltes variants, ja que els dos contrincant tenien dos caballets boixos, i donaven por en cada bot que donaven , ja que les amenaçes per ambos bandos eren determinants per a la fi de la partida.
Enhorabona al nostre jugador , que va agarrant confiança en el seu tauler , i ja porta un bon grapat de punts per al nostre equip.
De reull, mirava al cinqué tauler, a on Arturet lluitava no sols amb el seu contrincant, sino també amb el rellotge, i amb la seua posició. Que no era gens clara ,ja que tenia molta pressió,en costat del seu enrocament, i no tenia prou desarrollades les seus peçes, encara un poc endarrerides.Després de canviar les peçes menors , i netejar un poc el tauler, els contrincants arrivaren a un bonic final de Dama i Torre, però cap dels dos, trovaren la manera de guanyar la partida, i el jugador de Benimodo va trobar el jaque continuo per a signar taules.
De totes maneres , la sensació que a tots els que seguiem la partida, era que el únic que volia guanyar era Arturo, ja que portava ja un ratet amenaçant amb jaques de la Seua Dama, i colocant-se en puestos de mentjarse uns quans peonets , i despres de camviar torre i Dama, jugar un final superior depeons. Bona partida del nostre jove suecà.
El aire que es repirava a la sala,ja era molt distint, ja que teniem la victoria asegurada, i no mes ens quedava ficar la “guinda” al pastís,en els taulers mes complicats, els de dalt vullc dir.
El nostre capità Ricardo, amb temps de sobra i mes temps que el contrari (estranyament ¡!),tenia una patida complicà, ja que tenia un final de peçes menors, amb un alfil molt actiu en contra de un caballet, i dos torres, una per a cada bando. Ricardo intentá provocar al seu contrari , amb incursions del seu alfil entre els peons contraris, com un tauró entre surfistes,però el rival va traure la calculadoreta, simplifica peçes, i arrivaren a un final prou igualat, encara que el rival tenia peó de més.
De mutuo acord , signaren taules, en una posició gens clara de analitzar, potser clara per al fritz, Kasparov o jo mateixa, peró no pera la resta dels humans!!.
...açi tenim als monsters del nostre equip,Fidelov Oltranovic i al nostre GM Andrei Foskov !!
Al costat, es trobava Fidel amb menys temps , (que el que trauen en les pelicules quan desactiven una bomba). I ahi es trobava ell menetjant les torres amunt, torre a la dreta, a la esquerra,pa tots els costats, en una posició de les que el que solta la corda es al que pilla el bou.
I efectivament, així va ocurrir, que al desplaçar el rei el nostre jugador, es va possar el mateixa en una trampa “de xiquets”, amb un jaque doble a la descoberta, a on perdia les seues torres, i per descomptat, la partida.
Una llástima, ja que després de vore la partida al ordenador, es trovaba superior i no més el temps, crec jo particularment, fou el que li va fer la mala passá de jugar tan rapidament a eixe cuadre maldito.
Nomes quedava ja la partida al primer tauler, a on esl gladiators , els mestres del ajedrez, es barallen.La partida havia segut molt trabá, sense camvi de peçes fins als últims 10 minuts, i no mes havia segut , una partida de” colocament de peçes, i control de casilles”,volem dir, una típica partideta posicional.
Però Andres, que es una “gata vella”, trobà una posiciò inmillorable per al seu alfil negre, que a la postre li donaria la victoria.
No va ser gens fàcil, ja que al final Andres tenia calitat de menys per dos peos nyigats,que els va avançar poc a poc en front del rei contari per a coronar.Hi ha que dir que el seu contrari es va defendre amb molta precisió, guanyant un bon escac per al rei que li parava el dos peons de flanco, i la torre , tallava de moment el avanç del rei .Peró Andres va trobar la manera de guanyar, arriscant un poc la seua posició, activant el altre flanco a on tenia dos peons al front de uno nomes del contari. La victoria era ja imparable perque la torre es quedava en “fora de joc”, i no tenia temps de tornar al altre costat per parar el peó lliure.
Magnific final de Andres després d´ unes partides a on va perdre la setmana pasada, i va fer taules en la anterior, esperem que amb aquesta victoria del nostre buque insignia ,li haja recuperat el seu instint asesi per la próxima partida davant del Alacant, a ons ens juguem quasi totes les aspiracions de pujar a la divisió d’honor.
D.T
